Alba Nortes

Setembre és per a mi, potser absurdament, des de fa anys un mes molt especial, intens i emotiu.

En aquest mes es va complir el meu somni de tornar a la meva terra, al meu país . Ho vaig fer un parell de dies abans de la Mercè. Amb onze anys menys, plena d’èxits professionals i una enorme maleta vermella que ocupava tot el seient posterior del que llavors era el meu cotxe, vaig arribar on romànticament pensava que hi havia més cultura, més teatre, més modernitat i llibertat.

Poc queda d’allò; la professió cada vegada està pitjor pagada i valorada, i aquesta ciutat que adoro del que està plagada és de delinqüents i polítics corruptes que no tenint suficient amb robar-nos els diners cada vegada ens lleven més i més drets i llibertat.

La meva ciutat cosmopolita i viva és ara poc més que una ciutat grisa i desteñida, sense modernitat , plena de gent frustrada i malhumorada amb massa problemes com per desitjar pagar una cultura al 21% d’IVA .

Encara així, Barcelona i tot el que per a mi signifiques, t’estimo.

Septiembre es para mí, quizás absurdamente, desde hace años un mes muy especial, intenso y emotivo.

En ese mes se cumplió  mi sueño de volver a mi tierra (al meu país) . Lo hice un par de  días antes de La Mercè.  Con once años menos, llena de éxitos profesionales y  una enorme maleta roja que ocupaba todo el asiento trasero del que entonces era mi coche llegué a donde románticamente,  tenía el concepto que más cultura, más teatro, más modernidad y libertad existía.

Poco queda de aquello, la profesión cada vez está peor pagada y valorada, y esta ciudad que adoro de lo que está plagada es de delincuentes y políticos corruptos que no teniendo suficiente con robarnos el dinero cada vez nos quitan más y más derechos y libertad.

Mi ciudad cosmopolita y viva es ahora poco más que una urbe gris y desteñida, sin modernidad, llena de gente frustrada y malhumorada con demasiados problemas como para desear pagar una cultura al 21% de IVA .

Aún así,  Barcelona y todo lo que para mí significas, te amo.